divendres, 14 de desembre de 2007

UNA ILLA


Aquesta vesprada ha sigut la presentació del llibre de poemes de la nostra companya Begonya a la llibreria Railowsky de València.

Allà hem estat alguns companys de l'insti per a acompanyar-la; i la veritat és que ha valgut la pena. Us recomane llegir-lo per a tots els que encara no ho heu fet .

Enhorabona Begonya; em quede amb el teu primer poema, que és el més minimal i el que més m'agrada - escrit amb molta tendresa i, fins i tot, precisió Suïssa. Vaig a reproduir només un fragment ja que no he pagat les taxes del copyright.


Una illa, una immòbil flebesa,

un tros de terra sense ombra, un marge erm.

Escenari terrible de soledats i versos,

una illa de llums

que has trobat sense nom.

Perquè el sol és ací has dit

salveu-me l´insomni, el desig.

...


5 comentaris:

Begonya Mezquita ha dit...

Gràcies José Manuel. Per a mi ha sigut tot un plaer compartir amb vosaltres l'acte de presentació del llibre. Al cap i a la fi, més enllà dels versos, més lluny de la immediata emoció que m'ha produït el fet de llegir el meus poemes entre tants amics, crec que hi ha el goig, l'alegria d'ntercanviar sensacions, moments irrepetibles com el d'avui a Raylovski. Bona nit.

Juanra ha dit...

Enhorabona, Begonya!
Lamente no haver pogut estar a la presentació d'ahir. M'agradaria llegir el teu llibre. El poema (o fragment) penjat per JM és molt suggeridor. Ets una nàufraga en l'illa de la paraula...

Chelo ha dit...

Olé tus ovarios, me alegra qcomprobar que después de beligerar con la plebe adolescente que ocupa nuestra cotidianeidad matutina, todavía te queden fuerzas para reflexionar.Has encontrado tu sitio, la palabra.Estamos conectadas además de por el género por una cierta forma de entender el existir. Ánimo y que no decaiga la pluma.

Laura ha dit...

Hola a tots!:
Begonya, et desitge un gran èxit de vendes i m'encanta tindre companys de tant nivell, no només professional, sinó també personal i humà. Alguns de vosaltres feu que cada dia siga més ple, malgrat les solituds que tots portem dins. Com diu molt bé Juanra, jo també sóc un poquet "nàufraga", però en la meua illa hi ha supervivents que fan un plaer l'estància en ella... Bego, molta sort en els dos camins, el literari i el vital, i ja et demanaré una dedicatòria!

Begonya Mezquita ha dit...

Amb aquesta companyia tan grata i tan meravellosa, dóna gust ser profe, poeta o el que siga, no? Ara ens posarem tots tendres, les vacances de Nadal, tots els piropos que ens tirem els uns als altres... Gràcies, nàufrags i nàufragues.