Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vip. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vip. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 de setembre del 2008

This time tomorrow

Así se titula una estupenda canción de los Kinks (de su álbum "Lola..." de 1970) que venía escuchando esta mañana, de vuelta de Villar, con algunas certezas apiladas en el maletero de mi coche.
He dejado atrás horas de incertidumbres. No soy partidario de los futuros previsibles y planificados, pero me gusta ser dueño de mi destino, por lo menos poder estar agarrado e intentar controlar el rumbo de mi locomotora desbocada. Odio la incertidumbre cuando ésta no depende de mí. Me gustan los retos, la fascinación por lo que deparará cada nuevo día. No sé qué me deparará el mañana, pero me pille donde me pille, es un tiempo que me pertenece porque habré llegado a él siguiendo mis propios pasos.

La canción de los Kinks no tiene mucho que ver con nada de esto (¿o sí?), pero ha sido la banda sonora ideal para poner por escrito mis sentimientos. A continuación os dejo con un clip con la canción, cuya letra original podéis leer aquí. Más abajo veréis la letra alternativa que he encajado -yo no soy Ray Davies- como he podido.



A ESTA HORA MAÑANA

A esta hora mañana, sabré dónde estoy
En un lugar sin tiempo
Anclado en un mundo que flota en el vacío.

A esta hora mañana, será el ocaso
De un día que ya existe y ya es mío,
un preludio de noche y un atisbo de aurora.

Dejaré las horas inciertas, los planetas de brumas que no dejan ver la luz.
Olvidaré las manos temblorosas que escalan montañas de papel.

A esta hora mañana, volveré a ver
Rostros que miran a los ojos
Millones de seres menudos arrastrándose atenazados a mis pies,
Mientras avanzo por una multitud ensordecedora.
No se adonde me dirijo,
No me importa el mañana del mañana.
Sólo sé que mañana existe para mí
En el espacio, un espacio sin futuro.

Dejaré las horas inciertas, los castillos sin ventanas y con almenas afiladas,
Las galaxias blancas en un mundo sin sombras.

A esta hora mañana no sé si estaré vivo
Pero pisaré infinitos centímetros donde reposar
Una tierra con viento y gritos y sonrisas y certezas.
A esta hora mañana,
A esta hora mañana.

dissabte, 23 de febrer del 2008

Tainted love


Les llums van apagant-se a poc a poc. L'ombra dels cossos a la pista de ball. Jo sentia aquesta cançó fins que me la vaig aprendre de memòria i la cantava sense saber què deia. Jo fins que es va ratllar el disc. Potser demà no aniré a la boda. De què vols el te? Compte no et cremes els dits. Dry Martini? Teniu cava? Ara sona Edith Piaf al racó amagat de la Poliackoff, la nova blanquita del Carme(?)mentre ella parla en francés amb dos joves que han eixit del quartet reservat del fons. Les llums es van encenent a poc a poc. L'ombra dels cossos pels carrers del Carme. Mojito o Caipirinha? Catxassa? Tinc fred, me'n vaig a casa. Demà ve ZP a València? Qui em subvenciona un cubata? L'ombra fosca del costat fosc.

dijous, 21 de febrer del 2008

Érase un profesor a un tamagochi pegado

Tengo un nuevo amigo.Se llama Lolo.Es mi "Tamagochi".He decidido escribirle unos versos , por ser nuevo , por ser mi compañero y por ser tan pequeño.
Versos cutres y ridículos , pero versos al fin y al cabo , porque hasta esta mini-máquina necesita mimos.

"Every day" voy a verte , Lolo
Y allí estás
ROJO

Tu insomnio nocturno
espera mi mano "diurne"
Te cojo
Te toco
ROJO

Hui he dormit poc
No trobe la lista
Qué prisa¡¡¡
NEGRO

dijous, 14 de febrer del 2008

Love is a magic forest


Balanç positiu. Les nostres criatures han rebut amb sorpresa i alegria la iniciativa d'un grup de profes d'instaurar aquesta data (ianqui, consumista, enganyabobos...) batejada com a San Valentín. Sant Valentí era, originàriament, patró dels lladres i dels estafadors, ojo!
Bé, por lo menos leen algo, com ha dit Emilio. L'esmorzar del pati ha estat boníssim, quins xoricets més bons, i quines botifarres... No han parat de dur més i més pa. Felicitats Laura, Màbel, Xelo, Jose Manuel. Per molts anys Edu i Raquel! Ah! i Eugènia que en fa 35. Bé, entre declaracions d'amor i gust de xoriç, ací teniu aquesta imatge d'un alumne de batxillerat artístic de l'IES Broch i Llop de Vila-real, guanyador d'un premi de cartells de la diada de l'amor a l'escola d'Arts de Castelló. Cada ull diu les paraules d'amor que se'ns han quedat per dir, gambiteros.

dimecres, 31 d’octubre del 2007

El cineforum empieza con buen pie

Menos cine ha habido de todo . Se pospone la película Habana blues para mejores fechas. Con el brownie de Chelo hemos topado . Pero el nuevo blog ya está operativo. El lado osuro sigue su enigmático derrotero.

Primer comunicat

Ens hem traslladat a blogger. Es tracta d'un servidor que permet la participació de diversos membres, més fàcil d'entendre, més efectiu, creiem... Ara deixem un video de la pel.lícula que mai vam vore: Habana Blues.

P.D. La veritat és que el video que pensàvem posar (i que ha motivat el nom del bloc) era aquest.