dijous, 15 d’octubre de 2009

Àgora



Ja heu vist l'últim film d'Amanàbar? Crec que ha suscitat opinions variades. Diré que és una pel·lícula que insinua més que no diu. Aquesta història antiga planteja molts temes però no aprofundeix en cap. La lluita pel poder, la soledat, el desengany, les relacions entre homes i dones, entre creients i pagans, la supèrbia humana, l'engany... recorren la pantalla al llarg de dues hores intenses. Obrim el debat.
Ací us deixe un text sobre el film que ha escrit el meu germà Toni.

"Àgora conta la història de la destrucció de la biblioteca d'Alexandria, una de les 7 meravelles del món antic. Ens mostra una ciutat, Alexandria, amb tot el seu esplendor: cultural, econòmic, etc. Malgrat la riquesa d'eixa societat hi ha una divisió religiosa molt forta entre l'èlit política de culte pagà i les bases socials de culte cristià.
La protagonista de la película és una filòsofa que imparteix classes a un grup d'alumnes. Van passant els anys i estos alumnes esdevenen dirigents polítics i religiosos.
El fil argumental de la película mostra la tensió entre la resistència dels dirigents d'Alexandria a convertir-se al cristianisme guiats espiritualment per la seua antiga professora, i el poder creixent del bisbe cristià cada volta més recolzat per les masses populars.
El pic de més tensió de la pel·lícula arriba quan els dirigents pagans es veuen obligats a tancar-se dins la biblioteca d'Alexandria sota la pressió de les masses cristianes. Comencen les negociacions entre el prefecte romà, pagà, i el bisbe cristià. Aquest darrer obligarà al prefecte a convertir-se al cristianisme. Front a la negativa del prefecte, els cristians prendran finalment la biblioteca, destruint-la.

La película m'ha fet pensar que tots passem per algun tipus de tensió i negociació al llarg de la vida. Moltes voltes són els valors els que enfronten les persones. La història està plena de lluites d'aquesta mena, fins i tot de caire quotidià."

6 comentaris:

Teresa ha dit...

Sí, jo també la vaig veure i també em va semblar que faltava una miqueta de profunditat a l'hora de tractar alguns punts. L'escenografia, però, està molt bé i en general m'ha agradat la pel·li.

Jose Manuel ha dit...

Per a mi, el millor és l´actuació de Rachel Weisz com Hipatia, l´actualitat d´alguns dels temes que es tracten i la reinvenció per part d´Amenábar del cine històric de Hollywood, tipus Ben-hur o Quo vadis. El pitjor, com ja s´ha dit, la superficialitat en que es tracten alguns dels temes.
M´ha agradat prou, com (quasi) tot el que fa Amenábar. Aneu a vore-la.

Laura Baquero ha dit...

A mí me gustó bastante, pero quizás me había creado demasiadas expectativas por los comentarios previos que oí en las promos de TV, y puede que si hubiera ido a verla sin haber escuchado nada antes me hubiera gustado muchísimo más. En cualquier caso, técnicamente es inmejorable, y en mi opinión la Historia (con mayúscula) aparece de forma perfecta, pero las historias (con minúscula) de su trío protagonista, y especialmente de Hipatia, podrían haber dado más juego. Yo salí del cine con congoja, hay detalles de gran emotividad y supongo que las mujeres vivimos el final con una sensibilidad especial. Amenábar es nuestro más brillante talento, a mí también me gusta casi todo lo que hace (en este caso ignoro por qué no ha compuesto él la música, como era su costumbre). La única peli de este hombre que me dejó indiferente es "Mar adentro", y como no me gusta "Pe" tampoco entendí que la escogiera como prota de "Abre los ojos". Por lo demás, un genio.

Josep ha dit...

Doncs jo també sóc dels qui la veren el dia de l'estrena i, què voleu que us diga? A mi em va encantar! La Hipàtia d'Amenàbar s'assembla bastant a la imatge que jo me n'havia construït.

El meu interès anà augmentant a mesura que s'acostava el final, no per conegut i endolcit, menys impactant...per cert, Laura, jo també hi vaig plorar.

Casualment, hui llegíem al PQPI una cita i una breu ressenya que ve al llibre de la nostra matèria d'una dona matemàtica, astrònoma i filòsofa a qui les alumnes deien Hepàtia.
Segur que hui, només una setmana després de l'estrena, aquesta Hepàtia, i també Patètia, ja han perdut moltes posicions front a Hipàtia i la seua lluita...

Miguel Navarre ha dit...

Estic d'acord amb Jose Manuel que la película tracta amb superficialitat alguns temes. En tot cas, reflexa molt bé el canvi d'època. La mort d'Hipatia crec que és un signe definitu de l'extensió de l'ombra de l'Edat Mitjana cap a aquella part del Mediterrani; una biblioteca plena de llibres es converteix en un estable de pollastres, gallines i ovelles. Els valors grecorromans de la ciència, el coneixement o la racionalitat (malgrat una societat esclavista i jerarquizada sota el domini d'una èlite política) donen pas a un món providencialista en què no es permet cap tipus de dissidència.

Laura Baquero ha dit...

No sé si sois seguidores de "Cuarto Milenio"; a mí me encanta Iker Jiménez (habla correctísimamente, escribe bastante bien, es una enciclopedia andante y el único presentador que no lee "cue") y me parecen muy interesantes la mayoría de sus reportajes de investigación (aunque no me gustan nada secciones algo estúpidas como la de fotos extrañas enviadas por los espectadores...). En fin, ayer asistió como invitado Alejandro Amenábar y su intervención fue bastante enriquecedora. Carmen Porter analizó la Alejandría de Hipatia, Amenábar (¡qué joven es, pero qué bien está aprovechando cada minuto de su vida este chico!) distinguió los elementos argumentales verídicos de los ficcionales y comentó su fascinación por Carl Sagan...