dimarts, 3 de juny de 2008

El quadern gris

Aprofite que els meus companys són a La Musical dinant i jo, de guàrdia, passe els minuts a la sala de profs, de cara a la pantalla, per copiar-vos un fragment de El quadern gris, de Josep Pla. En aquestes hores, el centre és una bassa d'oli. Tot està tranquil, no se sent cap soreoll...
Llegiu i comprovareu que el fragment parla de pluja, d'una pluja com la que ens remulla aquests dies de maig. Una meravella de prosa més, per continuar amb la vena literària dels últims dies. Au,bon profit! La tia Bego se'n va a Muro, tia Bego.





Josep Pla: El quadern gris

3 de juny. -- Havent sopat, després d'un dia pesat, de calor xafogosa,
descarrega un gran ruixat d'estiu, amb trons, llamps i tota la celestial
pirotècnia. En aquest país, la pluja és sempre una delícia. Quan plou,
ara, no costa gens d'imaginar la sensació física de plaer que deuen
sentir els arbres. L'aparició de l'aigua en aquest país polsós i saharià
ha d'ésser per a la sensibilitat vegetal com una caiguda en la
deliqüescència. La captació de plaer que per als teixits dels arbres, de
les herbes, de la terra, ha de representar un determinat grau d'humitat
i d'aigua es podria dibuixar amb una línia onejant situada entre
l'espessor de la mort per descomposició i el manteniment de la vida per
accentuació d'una forma precisa, viva, estricta. Aquesta línia forma el
diagrama de tota la nostra aventura còsmica.
Plogué, a bots i barrals, gairebé dues hores. Després, la nuvolada
es trencà, el vent s'emportà els núvols ribetejats de groc i de violeta,
sortí una mitja lluna fina i clara i unes estrelles netes i esmolades.
La resplendor estel·lar s'irisà en les cornises de les cases molles,
féu, en els bassals dels carrers, uns esmorteïts colors d'estany fos, la
lluna esquitxà les teulades incertes i remotes. M'hauria pogut passar
tota la nit sentint el glu-glu de l'aigua a les canals, escoltant els
degoters caient sobre les pedres molles. Però acabada l'aigua es
dissolgué el soroll deliciós. El poble quedà immers en un silenci buit.
Al cafè, mentre plovia, J. B. Coromina, pàl·lid:
--Em fa mal aquí...! --deia assenyalant-se el cor.
Potser això m'ha portat a sentir, amb autèntica fruïció --és ben
trist de dir-ho--, que avui podré dormir d'una manera reposant i profunda.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Per subscriure-us al bloc que ha tingut la bona pensada de reproduir dia a dia l'obra més coneguda de Pla, envieu un missatge en blanc a:
quadern_elquaderngris.cat-subscribe@elquaderngris.cat

3 comentaris:

Begonya Mezquita ha dit...

No sé per què ha eixit el text així. Algunes de les frases han quedat de sobte tallades. És que, sense el meu mac no sóc ningú...

Juanra ha dit...

Cóm ha anat per Muro, Begonya? Ja veig que la pluja, la prosa poètica de Pla i el silenci quasi impossible de l'Institut t'han servit d'inspiració.
M'ha agradat molt el fragment de Pla. Per a mí la pluja té alguna cosa màgica, hipnotitzant... S'acosta el temps del sol i el calor i ja trobe a faltar la pluja. Serà perquè té raó PLa. Trobem a faltar més (a aquest país cada vegada més polsós i saharià)allò de què gaudim poques vegades, peró amb intensitat.
Fins ara, una de les meues descripcions de la pluja favorites era de la Pardo Bazán, escrita al començament de "La madre naturaleza". Ara no sé amb quina quedar-me:
"Las nubes, caliginosas y de un gris amoratado, como de tinta desleída, fueron juntándose, atropellándose más bien, en las alturas del cielo, deliberando si se desharían o no se desharían en chubasco. Resueltas finalmente a lo primero, empezaron por soltar goterones anchos, gruesos, legítima lluvia de estío, que doblaba las puntas de las hierbas y resonaba estrepitosamente en los zarzales; luego se apresuraron a porfía, multiplicaron sus esfuerzos, se derritieron en rápidos y oblicuos hilos de agua, empapando la tierra, inundando los matorrales, sumergiendo la vegetación menuda, colándose como podían al través de la copa de los árboles para escurrir después tronco abajo, a manera de raudales de lágrimas, por un semblante rugoso y moreno.
Bajo el árbol se refugió la pareja"

Jose Manuel ha dit...

Vaig a quedar-me amb la part frívola del teu post, sorry. Mira això:
http://www.youtube.com/watch?v=kH7HaX0c2Gk