tag:blogger.com,1999:blog-6586750258092626320.post5137993113191255325..comments2023-11-03T10:36:22.326+01:00Comments on Villar Pipol: El quadern grisBegonya Mezquitahttp://www.blogger.com/profile/11865150340828968917noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-6586750258092626320.post-79109757069626446442008-06-03T21:42:00.000+02:002008-06-03T21:42:00.000+02:00Vaig a quedar-me amb la part frívola del teu post,...Vaig a quedar-me amb la part frívola del teu post, sorry. Mira això:<BR/>http://www.youtube.com/watch?v=kH7HaX0c2GkJose Manuelhttps://www.blogger.com/profile/12846703520324508517noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6586750258092626320.post-80494073761852788282008-06-03T21:23:00.000+02:002008-06-03T21:23:00.000+02:00Cóm ha anat per Muro, Begonya? Ja veig que la pluj...Cóm ha anat per Muro, Begonya? Ja veig que la pluja, la prosa poètica de Pla i el silenci quasi impossible de l'Institut t'han servit d'inspiració.<BR/>M'ha agradat molt el fragment de Pla. Per a mí la pluja té alguna cosa màgica, hipnotitzant... S'acosta el temps del sol i el calor i ja trobe a faltar la pluja. Serà perquè té raó PLa. Trobem a faltar més (a aquest país cada vegada més polsós i saharià)allò de què gaudim poques vegades, peró amb intensitat.<BR/>Fins ara, una de les meues descripcions de la pluja favorites era de la Pardo Bazán, escrita al començament de "La madre naturaleza". Ara no sé amb quina quedar-me:<BR/>"Las nubes, caliginosas y de un gris amoratado, como de tinta desleída, fueron juntándose, atropellándose más bien, en las alturas del cielo, deliberando si se desharían o no se desharían en chubasco. Resueltas finalmente a lo primero, empezaron por soltar goterones anchos, gruesos, legítima lluvia de estío, que doblaba las puntas de las hierbas y resonaba estrepitosamente en los zarzales; luego se apresuraron a porfía, multiplicaron sus esfuerzos, se derritieron en rápidos y oblicuos hilos de agua, empapando la tierra, inundando los matorrales, sumergiendo la vegetación menuda, colándose como podían al través de la copa de los árboles para escurrir después tronco abajo, a manera de raudales de lágrimas, por un semblante rugoso y moreno.<BR/>Bajo el árbol se refugió la pareja"Juanrahttps://www.blogger.com/profile/17726610605186363939noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6586750258092626320.post-23991525941878749352008-06-03T14:27:00.000+02:002008-06-03T14:27:00.000+02:00No sé per què ha eixit el text així. Algunes de le...No sé per què ha eixit el text així. Algunes de les frases han quedat de sobte tallades. És que, sense el meu mac no sóc ningú...Begonya Mezquitahttps://www.blogger.com/profile/11865150340828968917noreply@blogger.com